enfarfollar-se. Què t'enfarfolles, ara? dir, inventar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Cp. enjovenir: fer semblar més jove. Aquest pentinat t'enjoveneix molt. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Fer-se de dia. llostrejar o llustrejar néixer el dia esclarir-se el dia (≠ aclarir-se) fer-se de dia trencar l'alba. Apa, lleva't, que l'alba ja trenca. apuntar l'alba rompre l'alba (rompre, v. intr. = rompre's) a punta d'alba(loc. adv.) 2 escassejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

caboriejar(intr.) capmassar-se xautar-se. Poc se'n xauta, dels diners que deu! (rossellonès). patir. No pateixis, que jo t'ho solucionaré. 4 curar. No curaven sinó d'avançar camí. empatxar-se. No t'empatxis dels afers d'altri. basquejar. No basquegis, que no t'ha de faltar [...]

heus ací vet aquí En el llenguatge col·loquial vet aquí pren diverses formes: ve't aquí, veu's aquí, ve-li aquí. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 (astre) Febus(lit.) astre del dia astre rei 2 La llum del sol. ressol, reverberació del sol. Cp. baterell: lloc on bat el sol. No t'estiguis al baterell del sol: posa't a l'ombra. sol ponent (o colgant), el sol quan es pon. sol ixent, el sol quan surt. solpostada, posta de sol. Cop de [...]

1 v. tr. ficar. 2 colgar. 3 v. intr. enfonsar-se. 4 (capficar-sepron.). Posar-se consirós, preocupar-se, greument. preocupar-se. enfundar-se. No t'hi enfundis, en això. emmigranyar-se obsessionar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

jocositat. Les seves jocositats ens feien morir de riure. agudesa. Ens divertíem molt amb les seves agudeses. acudit(->) plagasitat verba. Ho vaig dir per verba, home: no t'enfadis. Cp. broma, bufonada Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

accelerar(->). Accelera el pas. 3 v. intr. urgir. 4 (apressar-sepron.) cuitar. Cuita, si no faràs tard! acuitar-se donar-se aire. Apa, dona't aire, que ja són les set. afanyar-se, apressar-se a fer una cosa. Afanya't a tornar, que t'esperem. enllestir-se [...]